A Yangoon

Arribem a Yagoon una mica més tard del previst. No tenim massa primera impressió perquè tot és fosc i som incapaços de distingir gaires coses durant al trajecte amb bus fins a la guesthouse, a part de que aquí els homes vesteixen “longys”, que són una tela que es posen com si fos una faldilla, i que les dones porten la cara pintada (galtes i front) amb una pasta groguenca que es diu “Thanaka”.
Després amb el temps, anirem veient que Birmània és un país poc acostumat al turisme a excepció de llocs molt concrets, això el fa la mar d’encantador,orginal i autèntic.

Yangoon es desperta fresc i poc atapeït de gent i de trànsit. Passegem tot el dia per una ciutat decadent que amb poques hores tenirm la sensació d’haver recorregut. Ens crida l’atenció la seva tranquil·litat comparada amb altres ciutats asiàtiques. Es nota molt la influència britànica però tan sols pel que fa l’estètica dels edificis i la ordenació dels carrers principals. Ens atrevim a dir que Birmània és un país molt pobre i pel que hem averiguat, nosaltres paguem, com a mínim i amb molta sort, el doble del preu real. Normalment, s’arriba a pagar 4-5 vegades més!!la veritat és que és un país car per aquells que viatgen per molt de temps (especialment dormir i transport). Ens aficionem a beure el refrescant suc de canya de sucre amb llimona mentre mirem el moviment del mercat, les monges (que n’hi ha moltissimes i van vestides de rosa). Als nostres ulls, és una ciutat poc turística.
Agafe us nocturn i proseguim la marxa fins que algú ens crida dient que hem de baixar. Fred antàrtic mentre anem AMB tuk-tuk birmà fins a… Nyaunshwe!