Brahman va tirar una flor de lotus al
terra, i d'allà on va caure va néixer Pushkar. I aquí és on ens
plantem, al migdia després d'un matí de tren, bus i rickshaw.
Pushkar és un canvi d'aires, una mica un oasis de “calma” on
comencem a veure turistes. Els carrers són mercats al voltant d'un
llac central dividit en ghats on la gent fa cerimònies religioses i
alguns aprofiten per fer-se un bany.
Ens ho prenem amb calma, tarda de
passeig i descoberta entre Babes, camells i vaques.
Ni cortos ni perezosos ens hem llogat
una moto per recórrer les afores del poble. Ens han sorprès els
voltants tan verds i rocosos i la tranquilitat que es respirava al
camp. Hem visitat tres temples; el primer, a dalt d'un turó i
vigilat per desenes de monos i algún lloro de color verd que s'hi
arriba després de pujar unes tortuoses escales en un ambient de
sauna turca (les vistes sobre la zona ens han compensat l'esforç i
la suor!), el segon, enclastat en una roca i regentat per un trio de
babes com sortits d'un conte i frikis a més no poder que s' estaven
construint un tobogant al minitemple i esperaven que la Georgina els
preparés un tè, i el tercer, un bodrio ple de centpeus amb un gran
arbre al costat a l'estil del que va il·luminar Bhuda....i ens
quedem satisfets!
Viatgem cap a Agra (Taj Mahal) després
d'una nit llarga de transbords, però com que ho aprofitem tot, hem
pogut visitar entre tren i tren una altra ciutat Rajhastaní durant
una hora, Jaipur, la ciutat rosa. Estem contents d'haver-ho pogut fer
així i fins i tot hem menjat un pinxitu de pollastre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada