Ens retrobem a la INDIA!!! JODHPUR

Ens retrobem a India després de quatre mesos intensius de feina, a l'aeroport de Bombay i plovent a bots i barrals. Com que són les cinc de la matinada anem directes a la Bentley guesthouse, que ens sembla tot un luxe per ser al cor de Bombay. Després d'un dia tranquilet passat per aigua i celebrar els 30 de l'Albert a base de delicatessens catalanes vàries i un bon vi, anem a buscar el tren per anar al Rajhastan, on comença l'aventura...

El Rickshaw Wallah que ens ha conduït a l'estació era un kamikaze mal educat i amb molta barra que fins i tot ens para al mig del carrer perquè té ganes de comprar i mastegar-se tabac d'aquell que els hi deixa les dents vermelles en plan dracula després de sopar. Pel camí ha anat renyant a tots els altres conductors perquè.....perquè...sinó ho feia, parlava sol, cosa que tampoc ens feia el pes. Mentrestant, anavem veient com la ciutat es degredava cada cop més i més, i començavem a preguntar-nos si no s'estaria equivocant de camí. Però no, l'estació de Bandra estava ubicada a l'entrada d'un slam. Tendes fetes de restes enganxades les unes amb les altres, bruticia, miseria, gent, gent i més gent. Muntanyes de gent. I a l'estació...ningú per atendrens, cap ticket counter i molta decadència. De cop, el monzó. Després, surten les rates de tots els racons. Trobem el tren i veiem els nostres noms escrits en un paper que després de la pluja ja no és res.  

Es va fent fosc i el tren es converteix en el tren del terror, ens visiten pidolaires de tots tipus, nens, avis, malalts,....aconseguim dormir, però ens despertem,....i així, intermitentment, es fa de dia, i sembla que per algún racó surt el sol. Així és India.

Jodhpur s'exten, blava i autèntica, sota un gran fort que ha estat propietat d'un maharajà rere un altre. Surtim del tren i veiem un elefant, entre d'altres coses estranyes. Semblen ironies de la vida que moltes ciutats de la India acabin amb “pur” (poor). Revisem un parell o tres de guesthouses i ens decidim per una acollidora homestay amb vistes espectalculars al fort (que de nuit s'il.lumina però sense fer llumetes ni canviar de colors a l'indian style).  

Paguem 300 inr (no arriba a 5 euros) per una habitació gran que dona a una terrassa només per nosaltres i amb lavabo a dins. Ens hi estarem un parell de nits. La dona de la familia és easy i preocura per nosaltres (o això sembla, perquè per dinar ens ha fet arròs amb cuques). Ens hem passejat per la ciutat blava entre cabretes i vaques que persegueixen a l'Albert fins arribar al fort. Les vistes són espectaculars, i arribar fins aquí ens ha valgut molt la pena. Ens han divertit els homes amb bigotis llargs i cargolats que l'Albert es posa a la butxaca ràpidament, així com els personatges varis que anem coneixent....ens hem deixat seduïr per l'ambient de conte, els vestits i turbants del rajhastan, les cases de colors, ....i després de la passejada del vespre pel mercat, hem caigut rodons.

Pel matí, el Vicky, l'omelete man, ens ha fet caure a la tentació després de llegir una llibreta plena de comentaris sobre ell i les seves truites i ens n'hem menjat dues cadascú! Queden ell i les seves delicies totalment recomenades!

El monzó que començava a deixar negats els carrers no ens ha impedit agafar un autobús per sortir d'excursió a un parell de temples que quedaven a 65 Km de Jodhpur. Osiyan es mereix la visita, i ens ha permès disfrutar d'un temple autèntic de la regió que semblava que et transportés en el temps autèntic de Jai. Incens, pregàries, temples esculpits, religiosos amb les boques tapades, dos galls d'indi, càntics, dibuixos amb arròs,...

Després del moment de relax espiritual, hem agafat un bus (per escagarrinar-s'hi) de tornada a casa. En aquests moments del temps, els carrers d'algun poble ja eren rius, i quedaven zones totalment inundades...

Però tot ha acabat bé :)